Salvat que gol vol dir ficar la pilota dins la porteria y targeta vermella que el jugador ha de sortir del camp de joc, de futbol no en tinc la més remota idea, ni ganes. Els meus coneixements d’aquest esport que mou masses sempre han estat els mateixos que de física nuclear, nuls.

Però aquests dies se’n parla molt de l’equip blaugrana per la ja cansina moció de censura. Explicat per a paràsits socials com jo als que no els interessa això del futbol, resulta que el sector “nuñista” del Barça li està pagant amb la mateixa moneda a Laporta ja que fa sis anys ell va fer el mateix amb Josep Lluis Núñez, amb aquell sidral que va muntar de l’elefant blau. I els ha sortit be, en aquella època Núñez va salvar la moció amb un 60% a favor i un 30% en contra, i ara ha estat casualment a la inversa (amb el 60%).

Resumint, que un 61% dels votants han votat en contra del President i per fer-lo fora feia falta un 66%, i, lo millor de tot (no us ho podreu creure), que amb aquest resultat no marxa el tio!. Entenc que com sempre, feta la llei, feta la trampa, però és molt trista la decisió que ha pres el president d’una entitat amb cent vint mil socis de quedar-s’hi.

I es que hi ha persones que tenen un ego tan gran que no els permet veure quan han de marxar per a poder fer-ho amb dignitat. Gent que creu ser imprescindible i que si no manté el seu poder tot s’enfonsarà… Ha perdut, oi? Doncs que marxi que ningú el trobarà a faltar, i arribarà sàvia nova. Jo hagués dimitit només amb un 51% en contra, perquè aquestes són les regles del joc democràtic a qualsevol àmbit: amb un 49% perdo i amb un 51% guanyo i executo 100%. Però es clar, per desgràcia tot depèn de l’ètica de cadascú.

Però vaja, que a mi no m’agrada el futbol…