Encara a dies d’avui costa creure que estem en època de crisi econòmica. Dino quasi be cada dia a La Fonda del Port Olímpic, restaurant que recomano per cert. I cada dia els de la feina fem el mateix comentari “suerte que estamos en crisis”, ja que sempre està ple de gom a gom i no només per turistes.

No palpem la crisi a les nostres butxaques salvat qui tingui hipoteca, que pateix la desconfiança que hi ha entre entitats financeres a l’hora de deixar-se diners entre elles. I tot per culpa de dos raons: la primera perquè la economia capitalista te això, que el mercat flueixi i s’autoreguli per si sol, i així ens va amb els preus. I segona perquè a Estats Units s’ha regalat diners a gent sense capacitat creditícia i això ha caigut quan ja tots els bancs occidentals tenien paquets d’inversions ficats en aquestes operacions hipotecàries.

Aquí a Espanya tothom coincideix en que la promoció immobiliària és la gran culpable, i realment ho és, però això no és lo pitjor de tot. El que més indigna és que a sobre ara la culpa de tot la te el govern per no fer res al respecte. Es per premiar-los amb un Nobel. Quan l’economia anava be i ells es folraven a base de “pelotazos” demanaven que l’Estat no hi intervingués ni per dir que aquesta boca es meva, i ara que el sector està en crisis volen socialitzar la despesa i que l’Estat ajudi a reflotar-lo. Però es pot tenir més barra? No.

Diuen que a partir del 2010 l’economia començarà a millorar, ja que actualment i per molt que no es vulgui dir això no ha fet més que començar, creixem per sota del 3% i baixant, per tant l’economia del país està estancada. Al desembre desitjarem estar com estem a dies d’avui i a partir del gener previsiblement es donarà la pitjor situació, el que els anglesos anomenen “stagflation”, que és una barreja d’estancament i inflació alhora. Que vol dir, que la economia no creixerà però els preus no deixaran de pujar. I en aquests casos, que Deu ens agafi confessats.

Publicat a: Diari de Sentmenat