el veí del cinquè : bloc de Laure Gutiérrez : Sentmenat : Barceloneta :
bloc de laure gutiérrez, Sentmenat, Barceloneta (Barcelona)Archivos para Marzo, 2009
I fins aquí, també la política sentmenatenca
El proper cap de setmana és el Congrés Nacional de la JSC. Funciona de la mateixa forma que el PSC: primer nacional, després federació i després agrupacions.
Aniré com a delegat de Sentmenat aquest cap de setmana però no renovaré com a Primer Secretari a Sentmenat, ja que seguidament demanaré el trasllat a l’agrupació de Ciutat Vella, tal i com vaig manifestar-ho als companys a la passada assemblea.
Penso que és la decisió més coherent per dos raons. La primera perquè actualment com a primer secretari no estic treballant com el càrrec ho exigiria degut a una qüestió política personal, i perquè a més de la qüestió personal, d’aquí pocs mesos farà un any que visc i treballo a Barcelona amb el que això comporta.
Crec que és la decisió correcta. Ningú m’ho ha demanat, però el més lògic és que les dos entitats socialistes del poble vagin agafades de la mà. Això actualment no es dona i com que el meu projecte actualment és minoritari, el millor per la JSC es que hagi un relleu amb gent amb més afinitat al nou corrent actual i així poder treballar conjuntament. És potser un principi, és el millor camí. Estic convençut que tots els que volem el millor pel socialisme al poble coincidim en aquest aspecte.
En segon lloc és que, tot i la meva situació, porto temps treballant pel PSC d’altres agrupacions i sobretot per la JSC de la ciutat, concretament les del meu barri. Per tant tinc ganes de tornar a la lluita i el millor espai per fer-ho és allà on visc i treballo.
La veritat es que viure a Barcelona obre mires i, tot i que sempre dic que sóc de poble, m’encanta el meu barri, passejar per la vora del mar quan plego de treballar i perdre’m pels carrerons del Raval quan tinc ganes d’oblidar-me de tot.
Per cert, no són de professional, però m’he fet un flickr on estic penjant les fotos que anem fent en el curs de fotografia del Centre Cívic de la Barceloneta. La fotografia és de les coses més relaxants del món, us ho recomano…
Canvi d'executiva JSC al 2004
Difícil de justificar
Serà difícil justificar-ho davant de molts.
A Euskadi no és tan diferent, perquè viuen una realitat política que difereix molt a la de, per exemple, Catalunya. Tant que es sorprenen alguns pel possible pacte entre el PP i el PSOE, dic jo, imaginen un pacte a Catalunya entre CiU i Esquerra Unida per governar? Impensable, oi? Doncs a Euskadi porten dos legislatures el PNV amb Ezquer Batua (Izquierda Unida) i han funcionat molt be (a nivell estructural, que no gestió).
Auguro un Ibarretxe escrivint els seus últims discursos com a Lehendakari, perquè ara mateix està passant a Euskadi (amb la diferència que aquí va guanyar en vots) el mateix que va passar aquí a les eleccions del 2003, que els nacionalistes, a la poltrona des de la democràcia, van fer una campanya pensada per fer por amb l’eslògan encobert “això s’enfonsa, que viene el españolismo”, salvant les diferències, es clar…
Jo crec que la decisió que està prenent aquests dies el futur lehendakari és dura i difícil d’explicar a algú que no visqui a Euskadi, ja que per poder fer realitat un canvi al govern basc i arreglar la deriva a la que estava portant als bascos l’Ibarretxe haurà de renunciar a un seguit de polítiques progressistes que hauran de ser posposades. Potser decep a un sector d’esquerres, però no decebrà a un votant de Patxi López que, estic convençut, sabia amb quina intenció estava votant.
Tot i que hi ha una alternativa, quedar-s’hi a la oposició i deixar que s’estavellin, que ho farien.
Publicat a: Diari de Sentmenat
Sentmenat Octopus Effect
Dit això, la vida associativa de tot municipi està composada, en resum, per l’àmbit cultural, esportiu, solidari i polític. Teòricament no barrejat entre sí, però, que passa quan això es produeix? Si es barreja l’àmbit cultural amb l’esportiu, cap problema, ídem si ho fa amb el solidari, però, i si qualsevol d’aquests ho fa amb el polític? Alerta…
Política és poder (i canviar les coses, millorar el poble, etc), i com a tal la política dins i fora del poder te l’objectiu definit en aquest camp: Quan estàs fora, el més lògic és aconseguir penetrar en aquest teixit per, en teoria, treure el suc i enriquir-te de les aportacions que pot fer el món associatiu al teu projecte, per a quan estiguis dins del poder servir a les seves necessitats.Però el problema ve quan aquest circuit es vicia, sobretot quan estàs dins el poder. A molts pobles i ciutats existeix una tendència cobdiciosa per part del que l’ostenta de fer entrisme en aquest teixit associatiu per tal que tot estigui controlat i ningú doni problemes.
Això ho tendeix a fer molt la dreta. Té aquest sentiment fraternal (per dir-ho amablement) i sempre intenta mantenir fils de relació amb el teixit associatiu, i algunes vegades, potser, s’hi passa deixant anar la bobina. Tant, que es pot tenir la sensació de que existeix un pop que tot ho vol absorbir.
Sort que a alguns o algun “pájaro” en qüestió aquesta estratègia de l’entrisme la gent l’acaba calant rapidíssim, i poder s’està pensant que està fet tot un estratega de la política municipal. Com diria el gran Pepe Rubianes, que ahir ens va deixar: “vaya un ojo para la batalla…”.
Això és política ficció, evidentment….
Article publicat a: Diari de Sentmenat
