Després de les eleccions vaig escriure que els socialistes havíem de recuperar la sintonia amb la ciutadania. Recuperar la sintonia no era una frase feta que simplement quedava be; sintonitzar vol dir coincidir en la manera de pensar o de sentir i recuperar és tornar. Va haver un temps en que el socialisme democràtic aconseguí aglutinar el sentiment majoritari de la societat, no queda tan lluny.
I no ho va fer amb grans promeses, el socialisme democràtic va fer al Catalunya i Espanya el que havia de fer en aquell moment: abastir la sanitat i l’educació pública a tothom, modernitzar el país per a crear riquesa col·lectiva i ampliar drets civils. La història (i les eleccions, sobretot) han dit en quin moment estàvem agafant la freqüència correctament i quan havíem perdut la sintonia del tot. No cal dir que l’últim cicle electoral ens ho ha deixat bastant clar. En primer lloc, perquè hem fet el que no hauríem d’haver fet, què és intentar sortir de la crisi per la mateixa via que països on governa la dreta (cal a dir que potser no ens quedava altre remei) i, el que és pitjor, allò que s’ha fet be no hem estat capaços d’explicar-ho d’una forma que s’entengués. Fins i tot m’atreviria a dir que ha estat una campanya en la que s’ha amagat part de la gestió feta. Per tant s’ha de tancar el cicle i començar un de nou.
Dit això, aquest cap de setmana tinc la oportunitat d’anar com a delegat per Sentmenat al XIIè Congrés del PSC. Diuen que és el congrés de la refundació. Sincerament no crec que hi hagi per tant, perquè tampoc s’han presentat propostes realment trencadores.
Però el que és cert és que la expectativa està. S’aprovaran plantejaments que mai s’havien aprovat i el candidat que genera més il·lusió i al que penso votar, Pere Navarro, aporta aire nou a la direcció del partit. Crec que és un home humil i un polític de carrer amb tarannà democràtic, se’l veu amb un altre estil en forma i en fons, mereix el vot de confiança.
Pel que fa al debat intern, des de Sentmenat hem plantejat esmenes per limitar (Sentmenat habitualment les ha presentat a quasi cada congrés) temps en el càrrec (8 anys màxim) i règim d’incompatibilitats (alcalde-diputat, alcalde-primer secretari, etc). I en un to més polític hem proposat que el PSC és defineixi a favor d’eliminar les SICAV i de sancionar la mala praxi bancària, així com la dació en pagament d’hipoteca. No són esmenes que canvien el món, però creiem que si fan que el partit sigui més obert i democràtic. Veurem si les tirem endavant.
Deia Allende que arribaria el dia en que s’obririen les grans alberedes, no serà aquest cap de setmana, però pot ser és el principi de la recuperació de la sintonia, que ha de passar, inevitablement, per la tornada a les polítiques d’esquerres i per obrir noves vies d’interacció amb els nostres conciutadans.
Imatge del XIIè Congrés del PSC
D’entrada et felicito, perquè en el teu bloc permets que els que et llegim et puguem respondre. Estic tip de blocs a on això ja no és possible.
Seguim: Si un no coneixes la veritat podria pensar, llegint el teu escrit, que abans del governs de Maragall i Montilla a Catalunya estàvem a l’edat de pedra. I com bé saps tu, i tothom que viu a Catalunya, la realitat és ben diferent.
Penso, també, que no s’hauria de limitar només el temps en el càrrec, sinó el temps vivint de càrrecs públics. Perquè si pots estar 8 anys de batlle, i després a la Diputació, o a un departament de la Generalitat, estem al mateix lloc.
Hola Miquel,
Gràcies pel comentari, tot i que aquí sempre s’ha pogut comentar i s’ha publicat tot. Respecte a lo que comentàves, em referia als governs de Felipe González (abastir la sanitat i l’educació pública a tothom, modernitzar el país per a crear riquesa col·lectiva) i al de Zapatero (ampliar drets civils), crec que, sense entrar (gaire) en partidismes, és una realitat en la gestió socialista.
A mi em diuen que s’aprova una llei per la qual ningú no pot viure més de X anys de la política i firmo ara mateix. Ara, 8 anys per càrrec si s’aprova és un bon començament, la nostra esmena especifica “amb caràcter retroactiu”, pel que en aprovar-se es produiria una renovació immensa per al proper cicle electoral, ja veurem que passa, però està difícil…