el veí del cinquè : bloc de Laure Gutiérrez : Sentmenat : Barceloneta :
bloc de laure gutiérrez, Sentmenat, Barceloneta (Barcelona)Archivos para Politics
Arreglar el món…
Que bones són les vacances, oi? Jo porto des del dia 1 i des del passat divendres estic a Andalusia, aquest any he vingut amb un amic i estem repartint: dia descans piscina i platja i dia turístic. I a les nits doncs es fa el que toca fer: solucionar els problemes polítics de Sentmenat, Barcelona, Catalunya, Espanya i ja, si portes més de quatre gots de “tinto de verano” arreglar el món.
Avui, per a qui no ho hagi visitat encara hem anat a les coves del poble veí (estem a Frigiliana), les famoses Cuevas de Nerja i dijous anem a l’Alhambra de Granada que ens trobarem allà amb més gent.
Ara per l’hora que és (21:20) toca arreglar el món, començant evidentment per Sentmenat que té molts problemes, sobretot econòmics que, per be o per mal, tenen una possible solució passada per tinto de verano: “congelar? ja es tar, que es baixin el sou”. Es la conclusió de tothom a la taula…
Frigiliana
I fins aquí, també la política sentmenatenca
El proper cap de setmana és el Congrés Nacional de la JSC. Funciona de la mateixa forma que el PSC: primer nacional, després federació i després agrupacions.
Aniré com a delegat de Sentmenat aquest cap de setmana però no renovaré com a Primer Secretari a Sentmenat, ja que seguidament demanaré el trasllat a l’agrupació de Ciutat Vella, tal i com vaig manifestar-ho als companys a la passada assemblea.
Penso que és la decisió més coherent per dos raons. La primera perquè actualment com a primer secretari no estic treballant com el càrrec ho exigiria degut a una qüestió política personal, i perquè a més de la qüestió personal, d’aquí pocs mesos farà un any que visc i treballo a Barcelona amb el que això comporta.
Crec que és la decisió correcta. Ningú m’ho ha demanat, però el més lògic és que les dos entitats socialistes del poble vagin agafades de la mà. Això actualment no es dona i com que el meu projecte actualment és minoritari, el millor per la JSC es que hagi un relleu amb gent amb més afinitat al nou corrent actual i així poder treballar conjuntament. És potser un principi, és el millor camí. Estic convençut que tots els que volem el millor pel socialisme al poble coincidim en aquest aspecte.
En segon lloc és que, tot i la meva situació, porto temps treballant pel PSC d’altres agrupacions i sobretot per la JSC de la ciutat, concretament les del meu barri. Per tant tinc ganes de tornar a la lluita i el millor espai per fer-ho és allà on visc i treballo.
La veritat es que viure a Barcelona obre mires i, tot i que sempre dic que sóc de poble, m’encanta el meu barri, passejar per la vora del mar quan plego de treballar i perdre’m pels carrerons del Raval quan tinc ganes d’oblidar-me de tot.
Per cert, no són de professional, però m’he fet un flickr on estic penjant les fotos que anem fent en el curs de fotografia del Centre Cívic de la Barceloneta. La fotografia és de les coses més relaxants del món, us ho recomano…
Canvi d'executiva JSC al 2004
Disculpin, però no.
Abans de res, vull comentar quelcom sobre el tema del futbol i de la informació que vàrem donar la setmana passada, simplement vull afegir-me a l’article del Jaume per la part que em toca com a director del mitjà. Ens vàrem equivocar i ho lamentem molt. Un ha de saber quan s’ha equivocat i ho ha de saber reconèixer.
Ara bé, del que un s’ha equivocat, però del que no s’ha equivocat, ni de conya, i m’explico:
Deia la setmana passada que quedar bé era fàcil (i ser un pilota ja ni t’explico…), referent al tema polèmic d’aquesta setmana. No l’article en concret, sinó l’assumpte dels sous en general. A veure, quan estàs en política ja saps que et criticaran i molt més si cobres pasta, perquè aquesta pasta és la meva pasta, i la teva, i la del veí de la dreta, i la de cal no sé qui, per tant, la maquinària governamental i comparsa no deuria lamentar-se tant ni per articles com el meu, ni com pel que diu l’oposició que per això està. Com deia un home amb el que vaig parlar per telèfon aquesta setmana: “va amb el sou del polític” aguantar la pluja, del polític que cobra és clar.
Puc estar d’acord en que el PSC en la seva publicació podria, en deferència amb els esmentats, haver especificat si es tractava del sou que percep el treballador o si és del total (com també crec que sobrava posar el de les tècniques de cultura i de festes, perquè tampoc n’hi ha per tant i el canvi és nota). Que per cert, parlant d’especificar, em vaig equivocar amb el sou del Cap de Serveis Tècnics, cobra encara més, vaig posar 75.000 i cobra 80.849,49 (més 12.177,21 de Seguretat Social). Ara bé, quant a el que vaig publicar és el que rep l’empleat o és amb seguretat social, jo em pregunto: I què, eh? Doncs si vaig posar el sou més seguretat social millor, així se sap el què paga el poble per a ells.
Ara bé, amb el que si mostro parcialment el meu desacord és amb la publicació que va fer CiU abans d’ahir dissabte pel matí a la seva plana web. En el comunicat es diu que ara el punt de mira de l’oposició són “els treballadors de l’Ajuntament”, generalitzant probablement amb la intenció de què la resta d’empleats de l’ajuntament se sentin ofesos, quan aquí ningú ha parlat dels auxiliars administratius, ni dels tècnics de l’oac, ni dels de la brigada ni dels 90 restants. Disculpin, però no, els demano el mateix que al PSC, han d’especificar. Per fer-ho bé s’hauria d’haver posat: “ara el punt de mira són els treballadors que costen molts diners i que nosaltres hem posat a dit”. Com també es parla de “desprestigiar els professionals que treballen a l’Ajuntament”, disculpin, però tampoc, perquè una cosa és dir que sembla excessiu el que cobra el cap de serveis o el tècnic d’esports i altra cosa ben diferent és dir que fan malament la seva feina, que imagino que la fan bé. Aquí els de la “mirada” han tingut una mica d’estrabisme, que s’ho facin mirar.
Be, jo ja dono aquest tema per tancat, perquè és un debat molt relatiu que no te fi. Ara, i per què vegin que no m’indigno perquè sí. Conec algun alcalde d’alguna població propera a Sentmenat amb el doble d’habitants i de pressupost que cobra el mateix o poc més que el que es cobra a Sentmenat. Per tant, jo sóc de la meva teoria, tal i com estan ara mateix els sous, crec que dos mil euros nets al mes per catorze pagues és un bon sou per un alcalde de Sentmenat, que jo mai he dit que estigui d’acord amb el que cobrava l’anterior alcalde, amic Floren.
I per finalitzar, com a reflexió: que els sous no els decideixo jo, si tan orgullosos estan de la decisió per què els molesta tant que se’n parli ?
Vaja, m’he embolicat xerrant dels calés i no he parlat del “sentmenat octopus effect”, ho explicaré dilluns proper, espero que no aixequi tantes ampolles. Fins dilluns!
P.D: Jo també em documento, els salaris de l’Ajuntament els podeu consultar al mateix Ajuntament, o directament, clickant aquí, que en un gest de transparència (també diem les coses bones) el govern els ha publicat a la web.
Publicat al: Diari de Sentmenat
Donar exemple
La política és sinònim de gest, forma i fons, és a dir, els gestos són molt importants més que en qualsevol altre camp i per tant se n’ha de predicar amb l’exemple. Per exemple amb els sous i salaris.
Publicat al: Diari de Sentmenat
Sí, perquè en aquest moment hi ha dos decisions possibles. La correcta, que és actuar en conseqüència dient la veritat i l’altre és la fàcil i dir el primer que se’t passa pel cap per no quedar malament, concretament per quedar be (que sembla una antonímia però no ho és).
El que fa una bona campanya…
No tinc gaire temps d’escriure, perquè estic d’exàmens, però ahir en un d’aquells moments de desconnexió em van passar un vídeo força interessant. Es tracta d’una campanya anomenada “Pais de mierda”, l’ha engegada un espanyol afincat a Israel on explica que el que ens mostren a la televisió és simplement una versió manipulada del que realment passa al seu país.
Abans de que veieu el vídeo, us adverteixo: Alerta… com diu el mestre Ferran Monegal, es tracta d’una campanya pensada única i exclusivament amb un objectiu clar de netejar la imatge d’Israel. Hem de comptar que el vídeo es va fer abans dels atacs sobre Gaza, i ara més que mai és interessant de mirar. Són 3 minuts.
Al marge del que opini cadascú sobre l’aberració que està patint el poble palestí (ja sabeu que opino jo), fixem-nos en el vídeo. Un nano simpàtic, una veu tendre, un muntatge molt ben fet que amaga el següent missatge: Nosaltres som els bons de la pel·li.
El vídeo s’inicia entrant aquí: “Pais de mierda” : http:www.paisdemierda.org
He estat indagant una miqueta i he trobat que algun internauta anònim, s’ha molestat en fer la rèplica al youtube, no està tan treballada però obre els ulls als que han picat amb el vídeo anterior. (El principi forma part de més fragments del video israelià, la rèplica comença a partir del minut 1:44″ ).
Rèplica: http://www.youtube.com/watch?v=N53lqBQv9Kk
Això “del Canvi”.
Avui comença el canvi.
El Canvi, una paraula que a la gent d’esquerres ens agrada dir, però en molts casos no practicar. I comença el canvi perquè demà serà elegit a Estats Units, el primer president negre de la història nord-americana: Barack Obama, que ja es guanyar. Ho te tot de cara per sortir victoriós amb marge.
En això Estats Units ens porta un avantatge a segles llum. Per dos raons: una interna i un altre externa.
A nivell extern és un clar exemple de renovació democràtica: Una persona no pot esser President del país més de 8 anys obligatòriament. I punt.
I a nivell intern, els partits tenen un sistema de primàries molt sà i que ningú qüestiona. Allà les guanya qui millor treballa, qui arrossega més gent, qui te el millor discurs. Heu vist el detall? A tots els atributs els he precedit de: més i millor (mira, com l’eslògan de la Diputació). Allà és impensable que les guanyi el primer matat que als de a dalt del partit li interessi. No ho dic jo, això ja ho deia Pasqual Maragall a La Vanguardia, en un article sobre el tema,
Deia… ”¿En EE. UU. quién elige a los candidatos? La gente. ¿Se hacen listas cerradas? No. En cambio, aquí el aparato del partido decide que el número 1 es fulano y el número 2, mengano y si tú te portas bien, irás en el número 3, y tú, ojo con lo que dices o verás… Es un sistema cerrado y burocrático. Los demócratas norteamericanos pueden elegir entre el candidato Obama y la candidata Clinton. La relación entre representantes políticos y ciudadanos no es tan indirecta, hay más libertad”.”
Millor no ho ha pogut resumir Maragall. I quan les coses es fan així, passa el que passa. Que els he d’explicar…
I recapitulant, després d’una llarga carrera a les primàries i una dura carrera electoral, Barack Obama, es presenta avui com l’opció de canvi: Change we Need (el canvi que necessitem). Molta sort!
Llarga vida als canvis, però als de veritat, que hi ha qui entén per canvi posar altres cares visibles a la palestra.
A New York, davant un cartell de campanya: "Sí, Senador Obama, estem llestos per tornar a creure"
Jo ja hagués dimitit…
Salvat que gol vol dir ficar la pilota dins la porteria y targeta vermella que el jugador ha de sortir del camp de joc, de futbol no en tinc la més remota idea, ni ganes. Els meus coneixements d’aquest esport que mou masses sempre han estat els mateixos que de física nuclear, nuls.
Però aquests dies se’n parla molt de l’equip blaugrana per la ja cansina moció de censura. Explicat per a paràsits socials com jo als que no els interessa això del futbol, resulta que el sector “nuñista” del Barça li està pagant amb la mateixa moneda a Laporta ja que fa sis anys ell va fer el mateix amb Josep Lluis Núñez, amb aquell sidral que va muntar de l’elefant blau. I els ha sortit be, en aquella època Núñez va salvar la moció amb un 60% a favor i un 30% en contra, i ara ha estat casualment a la inversa (amb el 60%).
Resumint, que un 61% dels votants han votat en contra del President i per fer-lo fora feia falta un 66%, i, lo millor de tot (no us ho podreu creure), que amb aquest resultat no marxa el tio!. Entenc que com sempre, feta la llei, feta la trampa, però és molt trista la decisió que ha pres el president d’una entitat amb cent vint mil socis de quedar-s’hi.
I es que hi ha persones que tenen un ego tan gran que no els permet veure quan han de marxar per a poder fer-ho amb dignitat. Gent que creu ser imprescindible i que si no manté el seu poder tot s’enfonsarà… Ha perdut, oi? Doncs que marxi que ningú el trobarà a faltar, i arribarà sàvia nova. Jo hagués dimitit només amb un 51% en contra, perquè aquestes són les regles del joc democràtic a qualsevol àmbit: amb un 49% perdo i amb un 51% guanyo i executo 100%. Però es clar, per desgràcia tot depèn de l’ètica de cadascú.
Però vaja, que a mi no m’agrada el futbol…
Publicat a: Diari de Sentmenat
A veure si ens enganxarem els dits amb l’Enquesta
No cada dia, però de vegades quan acabo una feina i la deixo sobre la taula plena de papers del meu director, ell me la retorna al dia següent amb una nota que sol dir “esto lo tenemos que mirar”, ja que sempre vol més.
Perquè hi ha tres factors que diuen clarament que el nostre poble està en procés de canvi. El primer és que ens hem trobat un restaurant xinès on abans hi havia “el Rusi”, el segon és que ens hem trobat un Caprabo on abans hi havia la fàbrica Cuscó, i el tercer és que ens hem trobat una carta de l’Ajuntament sota la porta preguntant-nos que opinem on abans, senzillament, no hi havia res.
I es que aquestes iniciatives de consulta (que jo crec que són bones) tenen un perill a llarg termini, perquè les respostes són més que previsibles. Dic previsibles per no dir de calaix, ja que ara mateix em podria apostar el que volguessin a que el 90% dels enquestats diran a la primera pregunta que volen un poble que no superi els dotze mil habitants (i perquè no han posat una xifra inferior…). Ara la pregunta que em ve al cap es: fins a quin punt serà vinculant aquesta enquesta? Pagarà l’Ajuntament un bus urbà que uneixi les urbanitzacions amb el nucli si el 99,9 % “periòdic pur” afirma que ho vol?. En qualsevol dels casos, es d’agrair que almenys ho preguntin.
Però guardem especial atenció a la primera pregunta (la del número d’habitants), perquè el Pla General del 98 arribarà al seu final amb un govern de Convergència que haurà de redactar el proper Pla i fixar, entre d’altres, el nombre d’habitants aproximat que viuran aquí al finalitzar totes les actuacions urbanístiques.
Molt em temo què, si el govern honestament redacta un Pla en base al resultat de l’enquesta, no ens trobem a la setmana següent d’haver enviat el projecte a la Generalitat que ens el retornin amb un post-it de color groc fluorescent amb una anotació de Governació que digui “esto lo tenemos que mirar”. I llavors, que fem?
Al gobierno no le interesa
El otro día le comentaba este hecho a un amigo y justo al cabo de un par de días volví a escuchar la tendenciosa frase de la boca de un comensal.
Seguro que han vivido esta situación en más de una ocasión. Hagan memoria.
El tema suele ir de la siguiente manera, existe una conversación con personas hablando de algún tema político, pongamos por ejemplo política laboral. En algún momento de la conversación siempre hay alguien que suelta la típica frase “bueno, pero eso no lo harán porqué al Gobierno no le interesa…”. En ese momento le dirías: Claro, porqué el gobierno está para fastidiar, para molestar al personal que le tiene que votar después. Pero piensas da igual, déjalo que se luzca…
Pero no solo se da ese supuesto, para rematar su intervención, hay veces que no dicen exactamente la frase de antes, no. Aun mejor, dicen “ya pero…eso no interesa…”, como dejando entrever que existe una mano negra, aun peor que el Gobierno, que controla todo.
Toda una definición del poder neocon de manos de un experto en el tema: el listo de turno que no se entera de nada.
