I no ho va fer amb grans promeses, el socialisme democràtic va fer al Catalunya i Espanya el que havia de fer en aquell moment: abastir la sanitat i l’educació pública a tothom, modernitzar el país per a crear riquesa col·lectiva i ampliar drets civils. La història (i les eleccions, sobretot) han dit en quin moment estàvem agafant la freqüència correctament i quan havíem perdut la sintonia del tot. No cal dir que l’últim cicle electoral ens ho ha deixat bastant clar. En primer lloc, perquè hem fet el que no hauríem d’haver fet, què és intentar sortir de la crisi per la mateixa via que països on governa la dreta (cal a dir que potser no ens quedava altre remei) i, el que és pitjor, allò que s’ha fet be no hem estat capaços d’explicar-ho d’una forma que s’entengués. Fins i tot m’atreviria a dir que ha estat una campanya en la que s’ha amagat part de la gestió feta. Per tant s’ha de tancar el cicle i començar un de nou.

Dit això, aquest cap de setmana tinc la oportunitat d’anar com a delegat per Sentmenat al XIIè Congrés del PSC. Diuen que és el congrés de la refundació. Sincerament no crec que hi hagi per tant, perquè tampoc s’han presentat propostes realment trencadores.

Però el que és cert és que la expectativa està. S’aprovaran plantejaments que mai s’havien aprovat i el candidat que genera més il·lusió i al que penso votar, Pere Navarro, aporta aire nou a la direcció del partit. Crec que és un home humil i un polític de carrer amb tarannà democràtic, se’l veu amb un altre estil en forma i en fons, mereix el vot de confiança.

Pel que fa al debat intern, des de Sentmenat hem plantejat esmenes per limitar (Sentmenat habitualment les ha presentat a quasi cada congrés) temps en el càrrec (8 anys màxim) i règim d’incompatibilitats (alcalde-diputat, alcalde-primer secretari, etc). I en un to més polític hem proposat que el PSC és defineixi a favor d’eliminar les SICAV i de sancionar la mala praxi bancària, així com la dació en pagament d’hipoteca. No són esmenes que canvien el món, però creiem que si fan que el partit sigui més obert i democràtic. Veurem si les tirem endavant.

Deia Allende que arribaria el dia en que s’obririen les grans alberedes, no serà aquest cap de setmana, però pot ser és el principi de la recuperació de la sintonia, que ha de passar, inevitablement, per la tornada a les polítiques d’esquerres i per obrir noves vies d’interacció amb els nostres conciutadans.

Imatge del XIIè Congrés del PSC

43 anys de terrorisme que tenen fi un dia com avui, amb aquesta normalitat. El meu record per totes les víctimes i totes aquelles persones que han viscut i viuen amb por al país basc. El poble basc ha fet un gran pas per a la seva llibertat, però sobretot per a la llibertat d’aquells que havien de mirar sota el cotxe abans de pujar-s’hi.

Una gran noticia la de avui. En record deixo un vídeo de l’Ernest LLuch on contestava als qui l’increpàven. Un record per ell també avui.

Us recomano que visiteu el nord, des d’Euskadi fins a Galicia per la costa i per l’interior. És una zona preciosa, impecable i sorprenent.

Donosti

I clar, cadascú té els seus motius. Va ser un ple en el que els temes protagonistes van girar entorn a les retribucions, el personal de confiança de l’alcaldessa i la metrallada a Esquerra pel “dónde dije digo, digo Diego”.

Retribucions del consistori
Pel que fa a les retribucions, la música de sempre. El govern esquerrovergent diu que el sou de la Sra. Colomé està dins dels criteris retributius recomanats per les associacions municipalistes de Catalunya, però és clar, aquí entra cadascú amb el seu criteri personal. Resumint i per no donar més voltes a les xifres: Núria Colomé cobrarà 2.500 Euros nets al mes nets de pols i palla (que són 50.000 euros clavats a l’any).

Pel que fa al sou de la resta de regidors la retribució serà la següent:

• Per assistència al plenari: 230 Euros (1 plenari al mes, a no ser que es convoqui un ple extraordinari).
• Per assistència a la Junta de Govern: 230 Euros (només ho cobren els regidors de govern i es faran 2 juntes al mes, la passada legislatura es feien 3).
• Per assistència a la Junta de Portaveus: 125 Euros (1 al mes, assisteixen els portaveus de cada grup municipal.
• Per assistència a la Comissió informativa: 125 Euros.
• Per assistència a un Tribunal de Contractació: 125 Euros (no es convoca cada mes, només es convoca quan s’ha de contractar personal).
• Per assistència a la Junta Local de Seguretat: 125 Euros
• Per assistència a la Comissió Especial de Comptes: 125 Euros (no es convoca cada mes).
• Per substitució d’alcaldia: 180 Euros al dia o 75 Euros per 12 hores, amb un màxim de 1.770 Euros mensuals.

Pel que fa als partits polítics amb representació al consistori l’assignació mensual serà la següent:

• Per a cada partit amb representació a l’Ajuntament: 250 Euros + 90 Euros per regidor, és a dir:

CiU: 700 Euros
PSC: 520 Euros
ICV-EUiA: 430 Euros
Esquerra: 430 Euros
PP: 340 Euros.

La secretària de l’alcaldia, que és un càrrec de confiança nomenat per l’alcaldessa percebrà una retribució anual de 36.347,11 Euros.

Crec que em deixo algun concepte però l’ampliaré tant aviat com tingui la dada.

Setge a Esquerra
Com he dit abans, el plenari va estar marcat per la continua interpel·lació a Esquerra per part de la oposició, sobretot en un parell d’ocasions molt accentuades. Una va ser quan la regidora d’Iniciativa (Maria Ángeles Sánchez) va recordar al Sr. Casoliva (ERC) les seves paraules al ple de la passada legislatura respecte a les retribucions del consistori i, concretament, al de la substitució de l’alcaldia, que ara li afecta a ell més que a ningú perquè és primer tinent d’alcalde i amb tota seguretat serà qui cobri per aquest concepte. Hauria de llegir l’acta però a la passada legislatura el Sr. Casoliva va trobar desproporcionat aquest import (180 Euros per dia) i ara no te cap inconvenient (com no…).

El segon assumpte ve donat més aviat per despit, ja que Esquerra a la taula de negociació per un possible tripartit establia com a condició sine qua non per pactar que l’alcaldessa (o alcalde) havia de tenir un sou màxim de 40.000 Euros, 10.000 menys del que li han acceptat que cobri la Sra. Colomé.

El Molner no defrauda.
És un clàssic dels plens, el portaveu de CiU, Jaume Molner, és un home que deu tenir molts cursos sobre recursos humans però quan van donar la lliçó de com tractar a l’adversari (als plenaris, especifico) no va assistir a classe. Segueix amb el to xulesc com si encara tinguessin majoria absoluta, com si no s’haguessin adonat que han patit la major davallada en vots que ha patit cap partit a Sentmenat per culpa, entre d’altres, d’aquesta actitud. Va tenir un detall que fa lleig en aquest passat ple: Demanava que no es fes demagògia amb les retribucions al·ludint que la regidora d’Iniciativa també cobrava el sou quan era alcaldessa accidental i va resultar que la Sra. Sánchez només ho va ser un dia en quatre anys. Molt ben documentat el portaveu.

De la resta del ple només puc dir que per primer cop vaig notar a l’alcaldessa carregada de ràbia i amb ganes de guerra a l’oposició (no entenc perquè si tan tranquil·la està amb el seu sou) i que el Sr. Pacha (PP) va fer un comentari, al meu entendre, poc encertat que crec que no va calcular bé sabent que hi havia bastant públic a la sala. Resulta que uns dies abans del ple es va realitzar una reunió prèvia entre els regidors per parlar sobre els assumptes a tractar al plenari. En aquella reunió es va parlar de tot però al punt de les retribucions l’oposició no va dir res i es va guardar les cartes per al plenari (què es el més intel·ligent que pot fer perquè si a la reunió prèvia deixes veure que aniràs a per ells es prepararan la defensa) i al ple el Sr. Pacha va dir que la situació era perplexa i que no entenia com ningú va dir res a la reunió que tot quedava més en petit comité i després ho deia al plenari. Doncs molt senzill Sr. Pacha, perquè el fòrum per fer-ho és el ple públic, no una reunió informal entre regidors de la que ningú s’hi entera que passa.

I poc més, a la meva llibreta a la que faig anotacions durant el ple només tinc fet un apunt més i és sobre Jordi Torroja que diu “poner algo en el blog que tiene que espabilar”. Doncs això, espavila.

D’això jo en trec dos conclusions: la primera és que no has de ser candidat o anar posicionat a la llista electoral per manar més (o sembla-ho) que el candidat el dia després de les eleccions. I la segona és que CiU està preparant el relleu a la alcaldia per posar al Joan Sánchez de candidat a les properes (si amics, la jugada es veu a un kilòmetre).

La resta del cartipàs sense sorpreses salvat la de Jordi Torroja, que finalment serà regidor de promoció econòmica, comerç, cultura, TIC, Igualtat i Civisme (perquè a Sentmenat hi ha problemes molt greus d’incivisme, clar). Creia que ell seria el primer tinent d’alcalde i que portaria carteres de més pes. Perquè aquesta és un altra pregunta que em faig: Tant que ha volgut capitalitzar Esquerra la defensa del territori, que passarà amb el Paratge del Castell? Per què no tenen la cartera d’Urbanisme després de tantes revistes “Torre Roja” parlant del tema?

Per la meva part com a ciutadà tenen els 100 dies de gràcia que els correspon com a nou govern que són.

El primer tinent d'alcalde, Joan Casoliva.

Aquí us detallo el cartipàs municipal, per si algú no l’ha vist encara als butlletins oficials sentmenatencs.

Núria Colomé (Convergència)
Alcaldessa i Regidoria de Relacions Institucionals, Participació i Comunicació, Seguretat i Protecció Civil, Solidaritat i Cooperació i totes les competències residuals.

Joan Casoliva (Esquerra)
1a Tinença d’alcaldia d’Esports, Indústria, Medi Natural i Serveis Socials.

Fina Olivé (Convergència)
2a Tinença d’alcaldia d’Urbanisme i Habitatge, Medi ambient, brigades de neteja viària i deixalleria i Festes.

Joan Sánchez (Convergència)
3a Tinença d’alcaldia d’Economia, Via pública, Obres i Activitats, brigades d’obres i jardineria, Mobilitat i Nuclis urbans.

Marta Garcia (Convergència)
Regidoria de Salut, Ensenyament i Infància, Joventut, Turisme i Patrimoni.

Jaume Molner (Convergència)
Regidoria de Recursos Humans, Serveis Municipals, Oficina d’Atenció al Ciutadà i Consum.

Jordi Torroja (Esquerra)
Regidoria de Promoció Econòmica, Comerç, Cultura, TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i Igualtat i civisme.

Dit això i descobert l’enigma de qui governaria Sentmenat, crec que a tots els partits ens cal dedicar uns dies a reflexionar profundament perquè ens trobem amb aquest grau de confiança per part de la ciutadania. En primer lloc la desconfiança de la gent que s’ha abstingut i no ha votat a ningú o no ha anat a votar (i per tant no confia en com està organitzat el sistema o no es sent representada en cap partit) i d’altra banda els partits que hem baixat en vots, en el meu cas el PSC. Cal un anàlisi profund, real i crític, però sobretot i més que mai, constructiu. Si en alguna cosa ens hem de deixar la pell els propers anys és en recuperar la sintonia amb els nostres veïns i veïnes.

I fins la propera l’únic que se m’acudeix ara és desitjar que el govern “esquerrovergent” ho faci el millor possible pel bé de tots els que estem governats per ells.

Nou plenari de Sentmenat

Fest-te un compte a twitter i comença a piular!

La nueva fiebre demócrata empezó en Túnez, arrastró a Egipto y ahora se suma el Yemen y Argelia, aunque estos últimos no sé si con tanto éxito como sus predecesores. Y mientras nosotros aquí, asistiendo libres de pavor alguno como vamos perdiendo cuotas de calidad democrática día tras día, como dejamos que, por poner un ejemplo, quien tiene que defender nuestros intereses nos quite dos años de nuestra vida, retrasando la edad de jubilación para arreglar los desperfectos de un sistema que no funciona y, lo más sorprendente,  sin que casi nadie salga a la calle para quejarse.

Egipto lo ha conseguido, ha sido una revolución anónima, sin violencia, ejemplar, de personas que simplemente sabían que era cuestión de plantar cara y aguantar hasta el final, que nos sirva como lección.

Que rápido pasan los años para algunas cosas y que lentos para otras. Política es paciencia pero sobre todo, personas. Personas por las que vale la pena esperar y esperar para ver a algunas personas pasar.