Lectures poden fer-se les que es vulguin i, com que la lectura de que tota Catalunya o, en el cas local tota Sentmenat és independentista ja l’ha fet qui s’esperava que la fes, no està de més que en aquests últims dies del Diari de Sentmenat hagi una valoració que crec realista. I vull aclarir, dic “crec” perquè és la meva més sincera opinió, sense mullar a cap company del Diari, ja que és una cosa que no m’agrada fer.

La idea, la gent, el procediment i la netedat en el procés és lloable i cal felicitar a tot el grup organitzador perquè ha mobilitzat a 1273 persones i, penso humilment que els partits haurien de prendre nota de com es munta un procés participatiu. Cal a dir que el discurs independentista és molt fàcil de vendre: Que la crisi afecta més a Catalunya que a la resta? Culpa d’Espanya. Que aquí a Catalunya paguem més pel transport públic? Culpa d’Espanya. Que m’ha entrat un virus a l’ordinador? Culpa d’Espanya. En definitiva i sense fer cas a l’últim cas que era una broma, l’eslògan per antonomàsia és:  “Espanya ens està fotent: independència” i es queden tan a gust.

Però parlem del que importava en el dia d’ahir, que eren les xifres i l’estadística. El cens era d’aproximadament 6.200 persones, entre les quals hi ha inclosos els majors de 16 anys del poble (per tant, poden votar més persones de les que legalment ho podrien fer en un referèndum oficial). D’aquestes 6.200 ha votat una cinquena part dels electors,1273, és a dir el 20,5 %. I d’aquests 1273 han votat a favor 1210.

Doncs be, aquesta és la decebedora realitat que no sembla voler veure “l’estallit d’eufòria” del que parla el nostre mitjà amic (i competència) sentmenat.com. És la crua i sincera realitat: que a Sentmenat hi ha 1210 persones aproximadament que estan a favor de la independència. I ja està. Igual que solem dir allò de “els votants d’esquerres s’adormen però la dreta sempre és fidel i va a votar peti qui peti” avui podríem fer un símil amb qui se sent independentista, no se n’ha escapat ni un.

No s’ha aturat ningú d’aquest grup “d’estallit d’eufòria” a fer la valoració següent? Que  si ha votat un 20 % a la consulta vol dir que a l’altre 80% li és indiferent la independència? O un escenari pitjor encara, que el 80% restant no és independentista. No sé el per què de tanta alegria, però en fi… crec que els hi queda molta feina i pedagogia a fer.

Creo que voy a comenzar a escribir de nuevo en el blog. No lo tenía dejado porqué sí, es que escribir cuesta más de lo que parece y terminar la jornada laboral, después estudiar, después reunión de algo político porqué esto suele ser un no parar y además piensa en algo para escribir al día siguiente en el Diari de S. agota. Porque las letras se acaban y la imaginación diaria también se termina, yo hasta me atrevería a decir que para los proyecto de aficionados como yo, por un día que escribo gasto el cartucho de tres.

No he explicado nada sobre el viaje a Cuba porqué es un viaje de sensaciones. Solo puedo decir que, es un país donde tienen muy poco, pero ojo, todos tienen muy poco y aun así viven aparentemente más felices que aquí.  Porque para vivir no hace falta mucho más que poco. No hace falta tener una Blackberry para estar conectado todo el día al correo, ni el facebook, ni el ordenador. Pero hay un detalle, les falta libertad que es lo que hace la pobreza. Y no libertad de aquella que conseguimos porque alguien nos dice que la tenemos solo por el hecho de ir a votar cada cuatro años, sino porqué en países como en Cuba no eres libre de hacer con tu vida lo que quieras, ni a nivel profesional ni personal. Esa es la diferencia entre ellos y nosotros, que viviendo aquí tienes la oportunidad.

Valoramos tan poco las cosas en países como el nuestro que hasta es indigno. Mientras allí la gente vive soñando en tener una casa con un jardín y verja, aquí estamos preocupados en asuntos tan trascendentes como si la hija de la tal Belén Esteban se come el pollo o no se lo come, o si la Pantoja quiere o no a un chorizo. Pues aun así ellos viven más felices.

En el Hotel Ambos Mundos, donde se dormía Ernest Heminway...

Hasta la victoria, siempre!

Com es fan esperar aquests dies. Tota la setmana preparant l’esdeveniment i ja està aquí. Veurem que tal és l’únic país socialista que queda! Una abraçada!!

Hasta la victoria, siempre!!!!!

Us agradarà… i aquest si que es guanya el que cobra!

Llàstima que no sigui un muntatge més de l’APM

Que bones són les vacances, oi? Jo porto des del dia 1 i des del passat divendres estic a Andalusia, aquest any he vingut amb un amic i estem repartint: dia descans piscina i platja i dia turístic. I a les nits doncs es fa el que toca fer: solucionar els problemes polítics de Sentmenat, Barcelona, Catalunya, Espanya i ja, si portes més de quatre gots de “tinto de verano” arreglar el món.

Avui, per a qui no ho hagi visitat encara hem anat a les coves del poble veí (estem a Frigiliana), les famoses Cuevas de Nerja i dijous anem a l’Alhambra de Granada que ens trobarem allà amb més gent.

Ara per l’hora que és (21:20) toca arreglar el món, començant evidentment per Sentmenat que té molts problemes, sobretot econòmics que, per be o per mal, tenen una possible solució passada per tinto de verano: “congelar? ja es tar, que es baixin el sou”. Es la conclusió de tothom a la taula…

Frigiliana

Escolteu-la…

http://www.goear.com/listen/25becfa/Earth-song-Michael-Jackson

Es veu una mica a destemps, pero més o menys es veu be. Va ser el mes passat al Telemonegal on feia la crítica de l’espectador. Després de veure el reportatge de “Callejeros” sobre la Barceloneta vaig enviar una crítica al programa i em van enviar un correu per si volia assistir al programa. El Ferran Monegal molt amable, com sempre, i el Peret (que era el convidat) una bellíssima persona.

El meu germà ho ha recuperat de la web i l’ha pujat al youtube.

Diumenge passat de comunió a Sentmenat…